Avui he preguntat al metre del restaurant si podria ser cambrer, no ho havia fet encara perquè no volia afaitar-me sovint ni llevar-me a les 6 del matí alguns dies. Però m'he cansat de netejar plats, si em diuen que no, buscarem una altre sortida.
També us tinc que dir que ja m'he ficat en contacte amb una escola d'Oxford. A vera com surt la cosa. Esperem que bé.
Així doncs, tot just demà farà 5 mesos ja que sóc aquí. El temps corre i no para, passa i ni l'has vist. Sembla que fos fa dues setmanes que no veig a la meva família o els meus amics i aquí de poc ja farà mig any. Creia que aquesta experiència em faria madurar més, però segueixo sent el mateix nen que no para de riure, dient les mateixes tonteries i pensant les mateixes bajanades. Suposo que això vol dir que per molt gran que em faci, seguiré sent el mateix. El dia que torni segurament em veureu i direu, ostres albert, estàs igual! (deixarem de banda les entrades que m'estan sortint). I és que segurament vosaltres haureu madurat més que jo, però jo ja ho tinc comprovat, jo seré sempre així.
Foto d'un 11 de setembre que va ser molt especial per mi i no pel fet de ser català o islàmic radical. Aquell dia vaig tenir un parell d'anècdotes d'un dia ben aprofitat.
