L'últim cop que us vaig escriure aquí us vaig parlar sobre una pregunta que vaig fer a un metre. Aquest metre em tenia que respondre si podia ser cambrer o no. No diré que va respondre, diré el que he fet després del que em va respondre.
He entregat el notice. (Carta d'acomiadament que s'ha d'entregar quan fa més de 3 mesos que treballes per una empresa.) He comprat un bitllet de tren de 4 hores de viatge i m'he matriculat en una escola d'Oxford per aprendre anglès. No em podré pagar totes les setmanes que volia fer però si veig que em serveix i que trobo una feina a mitja jornada per allà ho intentaria allargar. Podria haver provat d'estudiar en qualsevol lloc més proper, però volia anar a un lloc on crec que hi deu haver llocs interessants i molta joventut. Així doncs, l'1 de novembre agafaré el tren.
Per cert, un s'omple quan escolta a gent, encara que sigui poca la que saps que ho diu sincerament allò que diu, “¡Albert, no te vayas!”.
Ahh!! I el metre em va respondre amb un “No, still happy?”
Foto en el moll de Blackpool. El primer cop que veia un oceà. Encara que no us ho creieu vaig fer lo típic de picar de peus al aire sense saber que m'anaven a fer una foto. Espero que no us ho hàgiu cregut, sou massa innocents... vaig contar fins a 3 abans de saltar.
