Comensat el sud per Goa

Ja som al sud, despres d`un parell de dies de viatje en tren amb un parell de transbords un dels quals a bombay on aprofitant 4 hores lliures vam fer un passeig veient la famossa lavanderia i la indian gate.
Aqui al sud ens hem trobat platjes preciosses pero poca cosa mes a fer, tot es molt paradisiac pero a l`hora tambe hi ha molt mes turisme. Resulta tot molt mes facil. Goa no sembla gaire india, es un punt i a part molt distant. En el nord ens trobavem amb la situacio que ja havia sigut de lo mes normal que els indis es volguessin fer fotos amb nosaltres, que ens miressin sense cap mena de disimulacio. Que ens vinguessin a saludar, preguntar d`on erem i marxar, pero tal qual responies i marxaven.
Bueno, com que no tinc gaires coses per explicar un cop deixat el nord amb els seus palaus que sona estrany no veure un casi cada dia explicare coses curioses de la india.
Encara que la India es supossi un pais maxista en trobes amb nois agafats de la ma cada dia. Aixo no vol dir que siguin parella, ells son aixi van agafats de la ma perque son amics. Igual que es donen el menjar a la boca amb la ma, demostrant estima. Els cotxes no acostumen a utilitzar els retrovisors, molts cops han de passar per llocs molt estrets i es imposible fer-ho amb un retrovisor. Aixi que a l`hora d`adelantar s`avisen amb el claxon aixi saben que tenen algu darrera. Si tenen retrovisors, aixo pels trajectes llargs llavors tambe es poden utilitzar els llums per dir que vols adelantar. Aixo si, les mans son molt importants, quasi ningu fa servir retrovisor i deixar-se adentar, voler girar, dir-te que no adelantis esta tot a la ma dreta del conductor ja que aqui es condueix igual que a Anglaterra, per l`laltra banda.
A la carretera es veuen moltes coses, segurament les pitjors que es puguin estar fent arreu del mon. No se si haureu vist un capitol dels simpson on en Krusty el pallaso surt d`un cotxe minuscul i no paren de sortir junt amb ell com una desena de pallassos. Doncs aqui et pot passar el mateix pero pitjor en el sostre tambe s`hi fica la gent. Pero bueno suposso que aixo no es res nou per tots vosaltres. Una altra cosa curiosa es que pintin els ulls a les nenes petites, diuen que es bo pels ulls i que les dones casades duen brasalets a les dues mans. I per acabar doncs crida l`atencio, perque ja sabem que la india es el pais amb mes poblacio del mon, pero es que es tan cert, tots els busos que hem agafat estaven plens, tots els trens i estaciones tambe, es igual l`hora fins i tot a les 4 de la matinada esta tot ple vagis on vagis.

Ara mateix no em ve res al cap, de moment ho deixare aixi ah cert, a l`ultima actualitzacio vaig parlar de que vam montar a camell pero se`m va olblidar dir que vam montar a elefant, doncs aixo. Vam fer troooompa trooompa com diria en shin chan!

Una abrasada amb s!

Seguim endavant

Bones jovent que ens enveja des de casa, la cosa s'ha comensat a tranquilitzar una mica. La setmana passada va ser intenssissima per tots nosaltres fins l'ultim dia.
Vam gaudir d'una pelicula de bollywood en un cinema on l'espectacle no era a la pantalla si no a les butaques, la gent cridava, saltava, xiulava reaccionant conforme la pelicula, s'ha de viure. Tot aixo a Jaipur, on vam ser convidats per una familia a casa seva a dinar. Resulta que com a mostra d'estima et donen de menjar ells amb les seves propies mans, vam notar els dits d'un altre a la nostre boca. No va ser gaire agradable.
A Pushker a l'endema ens vam trobar un llac precios espatllat pel turisme, un dia despres a Bikaner on pel cami vam veure el temple de les rates, com deia una amiga nova canadenca, un lloc unic per sort. A Jaisalmer d'on hem marxat avui hem montat a camell i hem passat una nit al ras en el desert, tot just llevar-nos alla miram la sortida del sol.
I avui estem a Jodhpur d'on dema tornarem a marxar cap a Udaipur, el nostre ultim desti del nord.
Aviso, hi han coses que s'estan perdent pel cami que no estic explicant pero tranquils que a Goa tindrem molts dies de platja sense fer res aixi que anire explicant el que no hagi explicat.

Una abrasada amb s de part nostra cap a tothom.
Salut!

La intensa india, primera setmana.

Avans de dir re, vull que us estalvieu les critiques ortografiques perque amb aquest teclat poca cosa hi puc fer.
Bueno jovent noticies que espereu amb candaletes espero. El fet es que hem allargat el viatge pel nord de lindia una setmana mes. Tot esta siguent molt intens, molt poc temps per descansar i quasi cada dia estem en un lloc diferent. Tot esta sortint molt be.
El primer i segon dia vam ser a Delhi, capital que em va semblar un tant assessina turisticament. Em va agradar pel fet de la diferencia cultural, pero poca cosa mes. Despres vam anar al Temple daurat a Amritsar, hi vam anar en un bus de nit, amb el matalas moll, les finestres que no tancaven, boira intensa, carreteres indies i conductor indi, si no ha sigut la nit mes dura de la nostra vida, sera una delles. Per cert, alla ens vam trobar a una classe dangles, van passar a ser alumnes nostres perque volien escoltar accent espanyol, li vam explicar tot sobre la nostra cultura i la nostra vida. Va ser bonic tenir alumnes. Lendema vam anar a Agra, al Taj Mahal, a lEmma no li va fer molta gracia trobarnos amb boira, pero no hi podem fer res a aixo, impressiona mes per dins que no pas per fora. El quart i cinque dia vam ser a una reserva de tigres pero no vam tenir fortuna, vam veure tot tipus danimals, pero cap tigre. El sise i sete dia estem a Jaipur, el vuite tambe. Aqui hem vist el gran temple muntats a elefant i lemma i en marc han comprat algun regalet per la familia, haureu desperar per rebreho familia. Bueno manire acomiadant, dema seguirem a Jaipur, hem tingut sort i podem coincidir la nostra estancia amb un gran festival molt important per aqui. Tot esta sortint de maravella, tant com en Marc, lEmma i jo estem molt contents i fisicament cansats.
Encara que estem planejant de canviar el lema del viatge per:
Desconfia, desconfia, desconfia.
Tio, ens estan estafan...
Emma, tranquila tenim cacauets. (Frase que li diu cada dos per tres en Marc a lEmma quan ella te gana)
Anava a penjar un video, pero nanai amb aquest ordinador.
Bueno de moment segueixo amb el lema.
Sigues realista, demana lo impossible.

Índia

Bones, he tornat no sé si us enrecordéu, però l'últim cop que vaig actualitzar vaig dir que tornaria a Anglaterra, però vaig canviar d'idea i vaig deixar el blog oblidat. Demano perdó als meus estimadíssims lectors.

Començo doncs, presentaré a les persones de la foto d’esquerra a dreta. Emma Oliva, coneguda per tots pel seu amor als animals. Marc Roca, el senyor cuiner que toca la guitarra com els àngels. Jo, si no em coneixeu podeu llegir una mica en actualitzacions anteriors d’aquest blog.

El nostre destí és Índia, hem fet una ruta molt simple, però a l’hora amb camí ample. Això vol dir que durant dos mesos anirem decidint on anar, sense allunyar-nos massa del recorregut. Algo més de dues setmanes al nord; Delhi capital que gaudirem més a la tornada, Amristar amb el seu temple daurat, Rajhastan amb les seves ciutats i Agra amb el seu Taj Mahal. Tot el demés al sud; Goa amb les seves platjes, Karnataka amb la ciutat Bangalore i Kerala amb les seves muntanyes i platjes. Entre tots aquests llocs visitarem algun parc amb animals, segurament un al nord i un altre al sud si anem bé de temps.

Els perills que se’ns presenten són que primer de tot és que anem a un país pobre i la gent passa gana. Punt dos, l’aigua encara que sigui potable per ells no ho és per nosaltres i punt tres que poder no és perillós però preocupant per mi almenys, el menjar picant i la falta de bidets.

Dit això i ja introduïts al viatge us diré que un cop allà intentaré actualitzar, explicar experiències, ensenyar alguna foto i algun vídeo en cada actualització.

M’acomiadaré en cada actualització amb el lema del viatge.

Sigues realista, demana lo impossible.