Un salao en agua dulce

En la vida es fan canvis, uns bons i d'altres de no tan bons. Jo n'he fet un he canviat l'aigua salada per l'aigua dolça. Mar per llac.

M'estic convertint en un mariner d'aigua dolça amb tants de passejos en barca que estic fent. Fins i tot he creuat el llac nedant, amb ferri i sobretot amb barca remant. Començo a dominar l'art del rem, amb coordinació amb més gent, bueno, amb José. Vaig visitant pobles del llac, veient que en ells no hi ha res i que no tenim res més a fer que anar a la muntanya a passejar entre vaques. Mirant com ens amenacen de començar a córrer cap a nosaltres i nosaltres entendre-ho i marxar això sí, després d'apropar-nos una mica més demostrant la nostra valentia torera amb ganes de córrer.

Avantatges d'un llac és que no hi han meduses, que no se't fica sorra entre els dits dels peus i que no hi han onades encara que jo sempre em poso al trenca onades.

Inconvenients hi han vaques que amenacen encara que és divertit, les roques que no veus sota l'aigua i et fan un mal increïble, aquelles algues petites algues que es creen en les pedres que fan relliscar i tant fàstic fan al tocar.

Així doncs vosaltres amb què us quedeu? Jo us diré que em quedo amb la platja encara que m'ho passi molt bé aquí.

Foto del nou mariner d'aigua dolça.

Feu bondat.