Per fi acabo l'apartat de la Índia.

Després d'un any i de manera precipitada crec que ja us mereixeu les meves conclusions sobre el viatge que vaig fer a la Índia. Ho sé, ho sé, ho estàveu esperant feia temps amb impaciència. Tant de temps heu esperat que ni poder us en recordeu de què us estic parlant, de quin viatge dic o segur que hi ha algú fins i tot que s'està preguntant qui sóc.
Primer i abans de re, vull dir que és una humil opinió d'un nano que només hi ha estat dos mesos i que per tant no dona temps a fer un doctorat, almenys a mi.

L'altre dia vaig escoltar una frase per la televisió que em va encantar, "La Índia nunca defrauda." Estem parlant d'una cultura molt diferent en la que al principi, els primers dies et crearà una forta impressió qualsevol cosa que vegis. Tot és nou, tot impacta. Les vaques pel carrer, la gent pobre de veritat, xivarri a tot arreu, kaos total i moltes coses més. Segurament començareu per una ciutat gran per qüestió de vols internacionals i aviso, has d'anar mentalitzat. Allà ells són pobres, tu ets ric. Ells estan acostumats a la gent com tu, tu no estàs acostumat a la gent com ells. Parlo sobretot de les capitals, però en general tota Índia. Durant el viatge has de saber que t'estafaran, els estrangers tenim un preu especial per a tot. (Més o menys ho veig just en entrades en museus). Això sí, aniràs agafant pràctica amb això de regatejar, cada cop te'n sortiràs millor i aniràs veient com t'han estafat sobretot al principi. Tranquil, és un tràmit. Ningú ha sortit aprés i recorda, tot és negociable a la Índia.

Consells pràctics són viatjar de nit t'estalviarà de pagar un llit i guanyaràs temps. (Bus amb llitera ni ho intentis, és un malson. Te n'arrepentiràs, els conductors són uns kamikazes i les carreteres estan en males condicions.) Quan arribis a un poble, no et quedis amb el primer hotel que vegis, mira i pregunta els preus del voltant per a poder saber els preus de la zona i poder regatejar. Suposo que ja ho sabeu que l'aigua d'aixeta no és potable, però jo em rentava els dents i cap problema excepte per l'ànsia d'experimentació meva amb el menjar picant. No us heu de sobrepassar perquè si no se us quedarà una panxa sensible. Aquesta és la que gasto jo ara, una que és més delicada que abans.

Tot i que us he dit que a la Índia us intentaran estafar i que les capitals són hostils amb l'estranger, heu de tenir en compte que no vull ficar a tothom en el mateix sac. Quan estigueu en pobles més petits la gent sentirà curiositat per vosaltres i a la vegada us intentarà ajudar. Això sí, les nits no són fiables i us aconsello a que us dediqueu a la Índia de dia sobretot. Podreu gaudir de paisatges dels quals marxareu marxa enrere per no donar-los l'esquena, coneixereu a gent amb la que no us entendreu per molta intenció que hi fiqueu. La Índia és molt gran i dona per molt si tens temps.
Una de les coses que més m'ha cridat l'atenció d'aquests llocs és que no es poden mostrar massa afectuosos amb la seva parella en públic, però a la vegada ho són molt amb els seus amics. És molt normal trobar-te a homes agafats de la mà mentre caminen. I és que és molt important el contacte físic amb les persones, transmet molt.

Per acabar parlaré sobre els viatges acompanyat. El que vaig fer en un principi havia de ser un viatge sol, però no va ser així. S'hi van apuntar de bon grat a els que considero ara dos bons amics, però amb els quals no ens coneixíem del tot bé abans del viatge i aquest va ser una mica l'error. No vull dir que fos un error ni molt menys, aquestes persones em van aportar moltes coses bones i tant de bo jo a ells, però hem de saber que durant el viatge estaràs cada dia amb aquestes persones i que cada dia hauràs de prendre més d'una decisió en comú. Segurament sereu de parers diferents i segurament algun cop que altre discutireu. Tot això és molt normal i has de ser conscient que la convivència a vegades és complicada. Durant el viatge et trobaràs en situacions compromeses, situacions difícils i a vegades al límit. No n'hem viscut gaires així, però n'hem viscut. Més o menys ens em vam sortir amb la nostre, però el que vull dir és que sobretot sempre que fagis un viatge d'aquestes condicions has de saber amb qui viatges.

Al principi deia que no hi tornaria, que estava cansat de regatejar. Però què carai, per molts països que hi hagin pocs hi hauran com la Índia, per tant si algun país mereix repetir aquest és on no hi va arribar mai Colom, la Índia.


Una abraçada forta als meus estimats lectors!