Gent amb empenta

Quan heu vist la foto estic segur que en el primer que us heu fixat ha sigut el paisatge, ara si us plau torneu-la a mirar i aquest cop fixeu-vos en aquestes persones.
Em pregunto com seria el món si tothom fos com aquesta gent. Gent que té ganes de fer coses i totes amb un somriure, amb ganes de passar-ho bé i amb ànsia de veure món. Suposo que aquesta és la gent que marxa a altres països per viure experiències. D'aquella que opina que les fronteres no serveixen per res que no sigui travessar-les. D'aquella que creu que les coses no són tan complicades i que al final tot acaba bé gràcies a la inèrcia de la vida i si no, alguna experiència haurà valgut la pena.
Jo sempre he cregut que amb un somriure pots arribar on vulguis i ja us puc ben assegurar que aquesta gent arribarà molt lluny.

Foto d'un molt bon dia.

Els anglesos són com són

Sempre he cregut que els anglesos tenien un caràcter tancat creat per la pluja, que vivien una vida estricte basada en normes, que si veien un raig de sol es tornaven boixos perseguint-lo. Per això creia que venien al meu poble de vacances, a prendre el sol amb dos pots de crema, a banyar-se a l'aigua amb una samarreta posada, trepitjant aquella sorra amb unes xancles i uns mitjons que ho podríem considerar com una bandera per ells, algo patriòtic. Aquell peu vestit et deia de quin país es tractava. Encara que si per algo eren reconeguts els anglesos era per les seves festes passades per alcohol, amb un camí de tornada no gaire clar, un pas recte, dos de costat i mà a la paret.

I la veritat és que anava errat amb el que sempre he cregut, els anglesos no són tancats m'atreviria a dir que són més oberts que molta gent del meu poble. No tenen una vida estricte i és per això que m'equivocava, quasi cada nit puc veure una persona mamada. Amb això vull dir que ells no venen a desfogar-se de la rutina amb alcohol i fent el boig en el nostre poble, ells són així. Beguts.

Encara que els veieu empastifats de crema com si d'una segona capa de pell es tracti, encara que aquelles xancles amb mitjos et fagin enretirar acosteu-vos a aquella gent. Acosteu-vos i doneu-li la mà a aquell anglès, a part de notar la mà pringada de crema segur que veureu un somriure de bona gent.

Des d'aquí faig una crida a la meva gent “gent feu la vostra pròpia bandera, aneu a la platja amb xancles i mitjons, feu que es sentin una mica més com a casa!”

PD: Si ho feu envieu-me una foto i la penjaré en el blog, gràcies sé que hi ha algú que m'aprecia lo suficient com per fer-ho, o no?

Foto amb el meu amic José, qui m'ha ajudat molt a viure aquí i encara ho fa. Merci.

Sóc exòtic!

Si tinguéssiu tres fitxes, dues blanques i una negra. I us diguessin que teniu que escollir una, quina fitxa escolliríeu? Espero que hàgiu dit la negre, perquè si no és que no teniu ni idea d'en què consisteix la relació oferta demanda.

Suposo que si llegiu això és perquè em coneixeu, però en cas de que no em coneguis segueix llegint aquest blog i m'aniràs coneixent. Va vinga, diré que sóc un noi tímid amb les noies, un noi d'aquells que quan surt amb els amics, es posa a mirar assegut com es mou la gent. Però ves per on, això de mirar aquí funciona. D'acord puntualitzaré que també somriure, però jo sempre estic amb un somriure. Els tres cops que he sortit de festa fins tard he tingut la suficient fortuna com perquè una noia se m'acosti sense tenir-me que moure. Això sí, una d'elles era una mare, era una dona d'aquelles que no feia falta preguntar si fumava, no sé si m'enteneu. Que quan li vaig veure la cara tapada per aquell cerrell les vaig passar canutes pensant com me'n podia desfer d'ella sense quedar descortès. Però bé, ho vaig fer. La veritat és que les tres m'han fet sortir a ballar i jo no és que tingui el ritme a la sang, és més a mi sempre m'han dit que més que sang jo tinc orxata a les venes. Així doncs, amb els meus càlculs quan em podeu veure “ballar” podeu veure a un noi amb el ritme a la orxata. Ja us podeu imaginar quan començo a ballar, intento actuar com si en sapigués, però que va tampoc sóc bon actor, però bueno aniré provant, mentre un sigui exòtic...

Foto de la setmana passada amb la bici, esquivant les cabres.

Les coincidències existeixen?

Poder no sabeu de què us parlo, però us ho podeu imaginar. Si et trobes en un poble de mitja mort on creus que ningú pot tenir relació amb tu, cap amistat compartida, cap persona que conegui el teu poble, segurament penses que és impossible, però no hi han coses impossibles.

No sé si sabeu que el barcelona ha guanyat la champions, ho vaig poder presenciar entre contrincants, però el fet no és aquest. La cosa és que vaig sortir a celebrar-ho i vaig conèixer a un noi de Canet. Un noi que parlava català igual que jo i que m'abraçava amb la mateixa força que jo a ell al escoltar-lo dir que era de Canet i jo de Pineda. Però direu, carai quines coincidències. Les coincidències poden començar, però no acabar. Avui he estat jugant a bàsquet amb uns nois i resulta que hi ha un australià que havia jugat a Vilassar i a Arenys. La cosa no acaba aquí, ell coneix a gent amb qui jo he jugat! Diuen que les coincidències no existeixen, si no la il·lusió de la coincidència. Em sembla que això és massa il·lusió de coincidència.

Canviant de tema us diré que tal com em vaig aventurar a adelantar la setmana passada, ahir vaig anar a l'altre banda del llac però no sol i amb bici. Paisatges preciosos i una petita anècdota quan en Jose em va dir que mirés uns esquirols i jo em vaig oblidar de que estava anant en bici i contemplant aquells esquirols em vaig sortir del camí muntanyós i casi marxo muntanya avall.

I bé per acabar avui he estat amb 3 anglesos i un australià i la veritat que he marxat ben content cap a casa, no sé si era perquè he sigut capaç de seguir a estones la conversa, fins i tot introduïm-hi fent-los riure a tots quatre en dues ocasions i veure que anava errat pensant que durant aquest mes no havia aprés res d'anglès. O poder aquella sensació de felicitat era per les quatre pints de cervesa que m'havia pres amb ells.

M'acomiado fins la setmana que ve!

Que tingueu sort.

Foto des de l'altre banda del llac, en un arbre caigut en ell.