Sóc exòtic!

Si tinguéssiu tres fitxes, dues blanques i una negra. I us diguessin que teniu que escollir una, quina fitxa escolliríeu? Espero que hàgiu dit la negre, perquè si no és que no teniu ni idea d'en què consisteix la relació oferta demanda.

Suposo que si llegiu això és perquè em coneixeu, però en cas de que no em coneguis segueix llegint aquest blog i m'aniràs coneixent. Va vinga, diré que sóc un noi tímid amb les noies, un noi d'aquells que quan surt amb els amics, es posa a mirar assegut com es mou la gent. Però ves per on, això de mirar aquí funciona. D'acord puntualitzaré que també somriure, però jo sempre estic amb un somriure. Els tres cops que he sortit de festa fins tard he tingut la suficient fortuna com perquè una noia se m'acosti sense tenir-me que moure. Això sí, una d'elles era una mare, era una dona d'aquelles que no feia falta preguntar si fumava, no sé si m'enteneu. Que quan li vaig veure la cara tapada per aquell cerrell les vaig passar canutes pensant com me'n podia desfer d'ella sense quedar descortès. Però bé, ho vaig fer. La veritat és que les tres m'han fet sortir a ballar i jo no és que tingui el ritme a la sang, és més a mi sempre m'han dit que més que sang jo tinc orxata a les venes. Així doncs, amb els meus càlculs quan em podeu veure “ballar” podeu veure a un noi amb el ritme a la orxata. Ja us podeu imaginar quan començo a ballar, intento actuar com si en sapigués, però que va tampoc sóc bon actor, però bueno aniré provant, mentre un sigui exòtic...

Foto de la setmana passada amb la bici, esquivant les cabres.