Les coincidències existeixen?

Poder no sabeu de què us parlo, però us ho podeu imaginar. Si et trobes en un poble de mitja mort on creus que ningú pot tenir relació amb tu, cap amistat compartida, cap persona que conegui el teu poble, segurament penses que és impossible, però no hi han coses impossibles.

No sé si sabeu que el barcelona ha guanyat la champions, ho vaig poder presenciar entre contrincants, però el fet no és aquest. La cosa és que vaig sortir a celebrar-ho i vaig conèixer a un noi de Canet. Un noi que parlava català igual que jo i que m'abraçava amb la mateixa força que jo a ell al escoltar-lo dir que era de Canet i jo de Pineda. Però direu, carai quines coincidències. Les coincidències poden començar, però no acabar. Avui he estat jugant a bàsquet amb uns nois i resulta que hi ha un australià que havia jugat a Vilassar i a Arenys. La cosa no acaba aquí, ell coneix a gent amb qui jo he jugat! Diuen que les coincidències no existeixen, si no la il·lusió de la coincidència. Em sembla que això és massa il·lusió de coincidència.

Canviant de tema us diré que tal com em vaig aventurar a adelantar la setmana passada, ahir vaig anar a l'altre banda del llac però no sol i amb bici. Paisatges preciosos i una petita anècdota quan en Jose em va dir que mirés uns esquirols i jo em vaig oblidar de que estava anant en bici i contemplant aquells esquirols em vaig sortir del camí muntanyós i casi marxo muntanya avall.

I bé per acabar avui he estat amb 3 anglesos i un australià i la veritat que he marxat ben content cap a casa, no sé si era perquè he sigut capaç de seguir a estones la conversa, fins i tot introduïm-hi fent-los riure a tots quatre en dues ocasions i veure que anava errat pensant que durant aquest mes no havia aprés res d'anglès. O poder aquella sensació de felicitat era per les quatre pints de cervesa que m'havia pres amb ells.

M'acomiado fins la setmana que ve!

Que tingueu sort.

Foto des de l'altre banda del llac, en un arbre caigut en ell.