La família

Ja fa dues setmanes que visc a aquesta ciutat de 1500 habitants i 30000 estudiants. El transport principal és la bici i el bus. És una ciutat amb molta historia on hi viu molta gent jove. Per cert, començo a sospitar que les noies a més a més de treure bones notes per estudiar a Oxford també tenen que passar un càsting, són precioses.
Deixant de banda tot això, els verdaders protagonistes han sigut el meu germà i el meu cosí, han passat algo més d'una setmana per visitar-me. Ha sigut curiós compartir habitació amb el meu germà com quan erem uns crius. També he tingut l'oportunitat de conèixer una mica millor al meu cosí que només l'acostumo a veure en dinars o sopars familiars. Faré un resum ràpid de les seves vacances amb alguna que altra anècdota. Oxford, Londres, menjar anglès dolent, menjar bo d'en Jordi, el meu germà corre per la ciutat per no pixar-se, un esquirol se'm puja fins l'ombro, un bus a Wembley passa de mi i ens quedem sense veure l'estadi, ens perdem durant una hora per Londres buscant l'hotel que estava tan a les afores que no sortia en el mapa. Encara que no ho sembli, va sortir tot perfecte. Cada dia acabàvem xerrant en el pub i les pints.
La veritat és que aquest parell m'han fet venir verdaderes ganes de tornar a estar en família, duc massa temps sol.

PD: Us deixo amb el vídeo d'un esquirol londinenc pujant-me fins l'ombro.