La primera setmana

Aquesta és la meva setmana dia a dia.

El primer dia, arribo a la feina i m’expliquen, en anglès que tinc que fer, ajudant de cuiner, és a dir esclau de cuiner. Se’m presenta tothom, no m’enrecordo de qüasi cap nom, m’expliquen les coses i no m’entero de res a la primera encara que jo no pari de dir que si amb el cap. Treballo 12 hores però se’m passa en un moment i no estic cansat, era dissabte i els caps de setmanes són durs.
Segon dia, estic treballant i sense adonar-me premo un botó amb l’ombro, miro el botó i veig un botó vermell on hi possa emergency. Començo a escoltar una alarma i penso ups l’he cagat. Pregunto “what happens?” a lo que em contesta un que tots els focs de la cuina s’han apagat. Arriba el chef, són molt geràrquics i així li diuen, em diu que tinc que anar al tanto i ja està, vaig tenir sort que en aquell moment no hi hagués moviment a la cuina.
Tercer dia, m’entero de que tindré dos dies de festa a la setmana, em cremo una mica un dit amb una cassola acabada de sortir del foc com la gran majoria. Cassola de Bilbao per cert. Començo a dominar la feina.
Quart, estic mig dia sol. Tinc que estar atent als plats que arriben per netejar i les cassoles de la cuina que tenen prioritat per si les tenen que tornar a fer servir, que així és sempre. Més tard ve el chef i em demana la clau de la meva habitació, tindré un company. Mathew, un noi galés de 21 anys. Intento explicar això a un dels meus companys de feina. Volia dir un “Mathew va a estar en mi habitación” pel que vaig dir un “Mathew will be star in my room”. Ja podeu imaginar com van riure. Jo segueixo amb el meu nivell d’anglès.
Cinquè dia, després de passar la nit amb un noi callat i tímid i un terratrèmol de 3’8 vaig a la feina. Allà em trobo el chef i em felicita per la feina que estic fent, em dona uns papers que són el contracte que tinc que omplir i una tarja per marcar cada cop que entro i surto.
Sisè, tinc el dia lliure, vaig al banc a obrir una conta on em diuen que hi torni demà, surto d’allà i pujo a una gòndola que em porta a fer un passeig per l’immens llac, la barca plena de japonesos que no paren de fer fotos amb una facilitat i rapidessa per premer el botó i disparar increíble, no m’estranya que no perdessin la guerra de Vietnam aquests asiàtics. Un cop tornat menjo el meu primer fish and chips. Més tard faig el meu descobriment de passeig del llac.
Últim dia de la setmana i també el tinc lliure, torno al banc on vam quedar i el tio en la entrevista em comença a dir que necessita una direcció, jo li donc de l’hotel com m’ha dit que fa tothom, però ell diu que no, també em demana una carta, el tio comença a trucar a l’hotel i no m’entero de res, total vaig a l’hotel i el chef em diu que vagi a un altre banc, al barclays. Allà tot resulta molt més fàcil, em fan la conta el mateix dia sense entrevista, també vaig a Kendal per comprar-me una mena de mòdem per tenir internet i una tarja pel mòbil i final de la setmana.

Ara el problema que tinc és que tinc que omplir el contracte, em demanen el insurance number, jo creia que era el número de seguretat social, però no, el que ells volen és a nivell europeu i no el tinc, resultat no el sé, ja us el diré.
Per cert, ahir vaig fer fotos.

Fins la setmana que ve!