dissabte, 23 de maig del 2009

Primer mes



Perdoneu que no hagi actualitzat la setmana passada, però he passat dues setmanes amb 32 cèntims a la cartera, m'he aprimat un culló, però tranquils que si algo sé fer bé és engreixar-me. Per cert, algun cop heu relacionat la victòria amb el sabor a coca-cola, jo sí. Dues setmanes sense poder comprar res, beguent aigua d'aixeta, aconsegueixes diners i t'en compres una, mai olvidaré aquella coca-cola.
Durant aquest mes he anat perdut amb els dies de la setmana, guiant-me amb els partidassos del barça que m'estic perdent, que si un 2-6 al bernabéu, que si un 4-1 i tenim copa, que si un gol d'iniesta en el minut 92, que m'entero una setmana tard de que hem guanyat la lliga. Però tranquils he aconseguit tenir lliure aquest dimecres, aniré al pub a defensar els nostres colors, seré un campió entre hooligans, possibilitats de sobreviure... a pendre pel sac, botifarra i cap a casa!
Bueno, després d'aquesta repressa culé que m'ha fet el cor seguida pels meus dits ara sí que us analitzaré el mes. Els problemes que he patit han siguit mínims gràcies al meu veí valencià, aquest m'ha ajudat en tot i és per això que segurament no ho he passat malament els primers dies buscant papers sobre, seguretat social, sobre una conta bancaria, sobre internet... Bueno, el tio s'ho ha currat i així segueix ensenyant-me camins al voltant del llac. El problema més greu que he tingut ha sigut culpa meva, no sé si em conexeu sóc despistat i poder més que despistat. El fet és que vaig cobrar un xec i ni em vaig enterar, vaig esperar a que m'arribés la tarja de crèdit del banc pensant que els diners els tenia allà, després de esperar una setmana sense diners, el banc em diu que no tinc diners, m'entero del xec, l'ingresso i em diuen que tinc que esperar uns quants dies per treure els diners, són així els bancs aquí, tot molt lent. Doncs així, les últimes dues setmanes només he fet que treballar, les dues he intentat fer algo més que treballar. Però bueno, a la feina em duc bé amb tothom, ara comencen a descobrir que sóc un graciós i no pas un noi amb cara de pal que no diu res. I bé, això treballar i treballar he treballat molt, almenys cobro per hores i cobraré molt més del que em creia, el chef no vol que faci més hores de les imprescindibles i la veritat que ho trobo fenomenal, sóc un tio lent i em paguen per hores, que més li puc demanar a aquesta vida.
Per acabar us diré que espero aprofitar més els dies a partir d'avui, agafaré un ferri que he descobert per atravessar al llac. Hi aniré a vera que hi trobo, si no torno ja sabeu només teniu que buscar a l'altre banda del llac.

Que passeu una bona setmana.

4 comentaris:

  1. ese median, la mejor frase sin duda: sóc un tio lent i em paguen per hores, que més li puc demanar a aquesta vida. jajaja como lo clavas tio.

    ResponElimina
  2. caram medina, xungu xungu axo dels calers! 32 centims? i com vius?
    aix...em fas patir! pensa que jo en el fons soc pitjor que una mare. ja menges bé? i molt? com que tas aprimat? ves am compte que hi ha gent dolenta en el mon! estas be a la feina? vigila pels ferris, tingues la cartera controlada en tot moment que hi ha carteristes a tot arreu, oju no prenguis mal tot sol!

    no, en serio. espero que estiguis de culló de mico. i ben fet! el dimecres al pub a veure la final, que ja vuras tu com guanyem...sortiras dalla a pals! tallat una mica en celebrar els gols...si fos el cas contrari, no ens faria gens de gracia que un de fora victories els gols contraris, i menys en una final de champions! jajaja

    apa crack! cuidet!

    sandra

    ResponElimina
  3. Albeeeert! Joder, això de aprimarse no ha de ser pas bó! son las 7:47 del matí, acabo d'arribar de Calella ( sense tu) pero amb el toni, i m'he enrecordat de tu, perque al nemoris ha sortit la tia del anunci dels ulls de porc!

    Cony que s'et troba a faltar albert!
    Menja, ara aprofita menja, ves fes la compra, i aixis no et qeudaras pas tirat!
    Ah per cert vull el teu super mobil anglès! si un cas algun dia et truquem jo i la iris i parlem una estona!

    espero que estiguis aviat aqui entre nosaltres, pero el temps que et queda allà aprofital al màxim!

    un peto, desde la trista i vuida pineda sense tú, de L'anna.

    Kiwa

    ResponElimina
  4. tiu tiu tiu
    ni cine, ni kebabs, ni footin'... les tardes sense tu sestan tornen aburrides i a sobre se majunten am els examens finals etc, etc. joder tiu quin fastic!
    ja veig q per alla tot genial, no tardare en pujar cap alla i nem afer unes birres ok?
    i això de que t'estas apriman...donam un sesio de barbacoa en el terreny del meu avi que u solucionu jeje
    re tiu, un abraça y un peto!

    cuidat,
    el teu company de relfexions

    ResponElimina