De película

Ahir anava a possar un escrit sobre la meva primera setmana amb alguna que altra anècdota. Però després d’haver vist un paissatge com el d’ahir em sembla un crim robar-li el protagonisme.
Va estar tot el matí ploguent, però per la tarda va plegar. Vaig sortir amb l’ordinador amb intenció de conectar-me i parlar per fi amb la família. Al lloc on acostumo anar estava tancat així que vaig sortir a explorar, us puc dir que és el descobriment de la meva vida. Vaig fer un passeig al voltant del llac, comença per una mena de zona a lo teletubbie, després unes vistes exageradament increíbles, mai he vist cosa tant bonica a Catalunya. Tot és preciós i m’hi vaig asseure en un banc una bona estona mirant el llac, ànecs, barques, sol, ocells piulant... Després vaig passejar entre cabres i ovelles que tenien dorsals marcats amb esprai i que s’apartaven del meu camí mostrant respecte igual que jo m’apartava de les seves merdes mostrant el meu respecte cap a elles. I per acabar vaig passejar entre làpides la més vella que vaig veure era del 1052, també vaig veure alguna làpida amb forma de llibre. La veritat és que no es podràn pas queixar els morts amb un paissatge com aquest. Un cementiri de película i la veritat és que cada cop que veig algo i li tinc que possar un adjectiu per tot em surt l’adjectiu de película.
Feia un sol calurós i un vell em va dir good evening, em va sorprendre i vaig improvisar un good evening ràpid, només eren les 6 i mitja i brillava el sol. El camí de tornada anava dient good evening a tothom. Aquí se supossa que a les 5 ja és nit encara que el sol no marxi fins les 9.
No entenc com un lloc tant preciós com aquest no és famós. Un cop torni a casa us dic que tornaré a aquest llac algun cop, si puc més. Només m’arrepenteixo de no haver agafat la càmara per poder-vos ensenyar de que us parlo.

Dos dies i us posso el que havia escrit sobre el meu dia a dia de la primera setmana.